La setmana passada vaig anar, motxilla en mà, amb els alumnes de primer que van fer una sortida de natura a una casa de colònies situada a la Riera de Vallcarquera al Parc Natural del Montseny. Totes les activitats estaven relacionades amb l'aigua, amb la seva conservació i amb la preservació dels ecosistemes que en depenen exclusivament com és el cas de la Riera. Vam comparar les aigües del riu Congost (molt castigades fins fa ben pocs anys per la SATI, una fàbrica tèxtil) i les de la riera de Vallcarquera, la seva vegetació i la seva fauna, sobretot els invertebrats, "caçant-ne" una bona colla per observar-los de ben a prop i poder identificar-los. Fins hi tot ens vam acabar mullant com a polls no pas per haver caigut al riu sinó per culpa d'un bon ruixat que va tenir la gràcia de situar-se just a sobre de la vall i castigar-nos per la nostra gosadia profanadora del silenci regnant en aquell meravellós paisatge.
Aquest matí els alumnes de l'institut feien les presentacions orals del crèdit de síntesi, l'últim treball i un dels més importants abans de decidir la seva nota final. Per tant avui era el dia "D" per a tots els alumnes, però especialment pels alumnes de la USEE. Avui comprovaríem si la feina feta tot aquest curs havia donat algun fruït o per contra les esperances es marcien. Els alumnes havien d'exposar en petits grups el que havien fet durant el crèdit mitjançant una presentació oral amb el suport gràfic d'un mural o d'un powerpoint (ara que tenim projectors a diferents classes sembla que en els professors se'ls hi ha obert un món ple de possibilitats que fins aleshores havien profundament ignorat).
I la veritat és que ha estat un veritable triomf perquè els alumnes de primer d'ESO de la Unitat, que havien triat anar junts en un grup, han estat capaços d'organitzar-se, fer un mural polit, ordenat, amb informació molt correcta, amb bones fotografies i dibuixos... i tot això sense la supervisió directa de cap professional. Han estat capaços pels seus propis mitjans de quedar tota una tarda no només per fer el gamberro sinó per preparar un mural i una exposició amb tots els ets i uts, i no us podeu imaginar com ens omple d'orgull una cosa com aquesta. És possible que us sembli poca cosa però per ells és un pas molt i molt important tenint en compte que des de principi de curs les coses no han estat pas fàcils.
Així doncs, només em queda felicitar-los, dedicant-lis a tots ells aquest post amb aquesta gran medalla d'or perquè s'ho han currat i se la mereixen de tot cor.
PD: També voldria felicitar-los pel fantàstic ball que ens han regalat al ritme del gran hit "Paquito el chocolatero".
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada