Les vacances

Ara fa uns quants dies que no escrivia res degut a diversos factors: la poca inspiració que em sorgeix degut a que els meus alumnes ja estan de vacances, les anades i vingudes al gimnàs per posar-me en forma ara que cal lluir palmito, la insoportable calor que des de fa una setmaneta plana sobre la ciutat de Barcelona i la mandra que fa escriure per a un mateix.

Tot i això després de la insistència de la meva parella us explicaré que fan els professors, educadors i altres professionals docents un cop els alumnes deixen de venir al centre. Si ve és cert que tenim moltes més vacances que la resta de mortals, encara treballem un parell de setmanes més acabant de posar les notes finals, parlant amb els pares, fent reunions diverses amb l'equip docent, amb el departament corresponent, amb la direcció, amb el claustre... El que és veritat és que quan els alumnes marxen treballar, treballar... treballem poc (tot hi que en el cap d'estudis se li gira feina amb la sempre complexe distribució horària) ja que el que fem sobretot és parlar i valorar com ha anat el curs.

Alguns de nosaltres aprofitem per fer algun curs dels oferts pel departament, que tot hi que alguns poden resultar força pesats sempre hi ha algun d'ells que van bé, sigui per reciclar-se, per adquirir nous coneixements o simplement per acumular algun puntet més (pels que no conegueu el món del Departament, aquests punts serveixen a la llarga per aconseguir un millor lloc de treball o per poder optar al concurs de trasllats amb més garanties). Avui precisament he assistit a la primera sessió d'un curs de "TIC i necessitats educatives especials". No és el primer curs d'aquestes característiques que faig però la veritat és que les noves tecnologies és un camp que cal explotar i extendre molt més dintre de les aules.

En el meu camp les adaptacions del material i les activitats són el pa de cada dia ja que els recursos de que disposen els nostres alumnes no són suficients per poder fer front a les demandes del currículum sense certes ajudes. A secundària aquestes ajudes la gran majoria de vegades passen per retallar el temari i centrar els esforços en aspectes concrets, aspectes que cal desenvolupar de la forma més vivencial i propera a l'alumne possible. En això ens poden ajudar molt les noves tecnologies i tot i que encara hi ha molt camí per recòrrer, sobretot a secundària ja que les activitats i els recursos disponibles estan molt centrats en edats més primerenques fet que fa que les propostes siguin massa infantils per la mena d'alumnes que nosaltres atenem, hi ha algunes propostes molt interessants.

Des del Departament d'Educació ja fa molts anys que treballen amb recursos que permeten adaptar el material a les necessitats específiques dels alumnes d'educació especial facilitant en alguns casos la tasca del professorat. En el següent link en teniu un bon grapat agrupat per matèries, necessitats i nivells amb una petita explicació, les competències bàsiques que treballen i en alguns casos l'opció de poder descarregar-lo i treballar-hi directament.

PD: Properament explicaré amb més detall algun d'aquests recursos i la mena d'aplicacions que tenen amb els alumnes nee a secundària.

Crèdit de síntesi 2

Avui ha estat un gran dia i ho celebraré amb aquest post!

La setmana passada vaig anar, motxilla en mà, amb els alumnes de primer que van fer una sortida de natura a una casa de colònies situada a la Riera de Vallcarquera al Parc Natural del Montseny. Totes les activitats estaven relacionades amb l'aigua, amb la seva conservació i amb la preservació dels ecosistemes que en depenen exclusivament com és el cas de la Riera. Vam comparar les aigües del riu Congost (molt castigades fins fa ben pocs anys per la SATI, una fàbrica tèxtil) i les de la riera de Vallcarquera, la seva vegetació i la seva fauna, sobretot els invertebrats, "caçant-ne" una bona colla per observar-los de ben a prop i poder identificar-los. Fins hi tot ens vam acabar mullant com a polls no pas per haver caigut al riu sinó per culpa d'un bon ruixat que va tenir la gràcia de situar-se just a sobre de la vall i castigar-nos per la nostra gosadia profanadora del silenci regnant en aquell meravellós paisatge.

Aquest matí els alumnes de l'institut feien les presentacions orals del crèdit de síntesi, l'últim treball i un dels més importants abans de decidir la seva nota final. Per tant avui era el dia "D" per a tots els alumnes, però especialment pels alumnes de la USEE. Avui comprovaríem si la feina feta tot aquest curs havia donat algun fruït o per contra les esperances es marcien. Els alumnes havien d'exposar en petits grups el que havien fet durant el crèdit mitjançant una presentació oral amb el suport gràfic d'un mural o d'un powerpoint (ara que tenim projectors a diferents classes sembla que en els professors se'ls hi ha obert un món ple de possibilitats que fins aleshores havien profundament ignorat).

I la veritat és que ha estat un veritable triomf perquè els alumnes de primer d'ESO de la Unitat, que havien triat anar junts en un grup, han estat capaços d'organitzar-se, fer un mural polit, ordenat, amb informació molt correcta, amb bones fotografies i dibuixos... i tot això sense la supervisió directa de cap professional. Han estat capaços pels seus propis mitjans de quedar tota una tarda no només per fer el gamberro sinó per preparar un mural i una exposició amb tots els ets i uts, i no us podeu imaginar com ens omple d'orgull una cosa com aquesta. És possible que us sembli poca cosa però per ells és un pas molt i molt important tenint en compte que des de principi de curs les coses no han estat pas fàcils.

Així doncs, només em queda felicitar-los, dedicant-lis a tots ells aquest post amb aquesta gran medalla d'or perquè s'ho han currat i se la mereixen de tot cor.



PD: També voldria felicitar-los pel fantàstic ball que ens han regalat al ritme del gran hit "Paquito el chocolatero".

Salut!

Crèdit de Síntesi

Avui dimecres és un dels dies més especials de tot el curs pels alumnes del l'institut ja que comença el Crèdit de Síntesi. El Crèdit de Síntesi és un invent que es va instaurar en els centres de secundària quan es va implantar la ESO ja fa uns quants anyets, mirant d'aglutinar en pocs dies mitjançant activitats diverses totes les assignatures que havien fet durant tot l'any.

En el meu centre el Crèdit de Síntesi dura cinc dies i cada curs fa activitats ben diferents. Els de primer van a una casa de colònies i fan una estada de natura relacionada amb l'aigua; els de segon van a un hotel d'un poble de la costa i fan esports d'aventura; els de tercer no dormen fora però baixen a Barcelona i fan diferents activitats que van des d'un recorregut pel cas històric de la ciutat en una mena de gimcana fins a presenciar una obra de teatre; i finalment els de quart fan un tros del Camino de Santiago.

El contingut acadèmic del Crèdit és molt important ja que en tots els casos els alumnes han de realitzar un treball previ combinant aspectes de totes les àrees i, a més a més, posteriorment han de fer una petita presentació oral (fent un Power Point, un tríptic, un mural, una representació, etc.) exposant aquells aspectes més destacats de les diferents activitats realitzades.

Tot i això els alumnes de la USEE hi participen activament com un alumne més, no només anant a la pròpia sortida sinó també en l'elaboració d'ambdós treballs. Això és possible gràcies a que els grups de treball es fan pensant en la diversitat de l'alumnat i els diferents alumnes de necessitats educatives especials no en creen un a part sinó que s'integren en diferents grups. És obvi que això pot resultar una dificultat afegida pels altres membres i per això els diferents professionals de la Unitat i els tutors parem especial atenció a aquests grups realitzant un suport específic tan en l'elaboració dels treballs com durant les diferents activitats que realitzen fora del centre.

La seva integració en aquests grups no sempre és fàcil i en alguns casos ens hem trobat amb clares objeccions per part d'alguns alumnes i fins hi tot per part de les seves famílies. Generalment, però, els alumnes ho accepten de bon grat ja que al cap i a la fi s'adonen que el fet de tenir un dels nostres alumnes en el grup acaba sent una avantatge ja que compten amb un adult que els assessora i els ajuda gairebé de forma permanent. Aquest any amb els alumnes de tercer ni tan sols vam haver d'ajustar els grups ja que els mateixos alumnes s'ho van muntar perquè els alumnes de la Unitat estiguessin en diferents grups, i no us podeu ni imaginar el que suposa això per la seva autoestima.

Salut!

Obrim les aules

L'escolarització de nois i noies amb necessitats educatives especials greus i permanents a centres ordinaris és una fórmula que, al meu entendre, funciona força bé sempre i quan tots els implicats en el seu procés d'aprenentatge facin un esforç per adaptar el continguts i les activitats a les seves necessitats.

Aquesta adaptació no és pas una tasca fàcil i menys a secundària on el pes del currículum és molt important. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb l'assessorament de l'equip psicopedagògic a l'hora de dur-la a terme. No es pot pretendre que un professor que mai ha atès a un alumne amb aquestes característiques sàpiga, per inspiració divina, que és el que ha de fer, quins són els continguts necessaris i quines són les adaptacions més adequades. La comunicació entre l'equip psicopedagògic i el professorat és la base en la que s'ha de sustentar el progrés que l'alumne o alumnes en qüestió puguin realitzar. Però, aquesta comunicació no sempre és fàcil d'assolir degut a les reticències que molts professors tenen al respecte sobretot pel que fa a l'entrada d'un segon adult a l'aula. Cal tenir en compte que en molts casos per poder dur a terme un assessorament adequat és necessari observar la dinàmica de l'aula i això només és possible si algú de l'equip entre en aquest espai. A més a més, degut a la tipologia d'alumnes que s'atenen, en ocasions és necessari que l'educador realitzi un suport de manera més o menys continuada a dins de l'aula perquè puguin seguir el ritme de classe o per poder dur a terme les adaptacions plantejades recolzant així la tasca del professor.

Tot i això en alguns casos m'he trobat amb la impossibilitat de poder fer aquest pas, fins al punt d'haver de treure els alumnes de l'aula perquè el seu desenvolupament no se'n ressentís. Hi ha casos en el que les aules estan vetades als professionals que oferim assessorament o suport a la tasca docent sigui per desconeixement, per vergonya o perquè sí. Per això demano a tots aquests professors i professores que entren en una aula i tanquen la porta al seu darrere, que en deixin una petita escletxa per on poder oferir els nostres serveis ja que no només els hi podem facilitar la seva tasca sinó que a més els hi podem donar un cop de mà a l'hora de treballar amb casos particulars, casos que difícilment veuran la llum si es manté la porta barrada.

Els professionals assessors i de suport a la tasca docent no som la solució als problemes de l'educació que hi ha als nostres centres, però si se'ns permet l'acció podem dotar de recursos específics als docents, ajudar-los a dur a terme activitats que sols no podrien realitzar o simplement acompanyar-los en el procés d'ensenyament-aprenentatge que han de dur a terme cada dia davant d'una diversitat cada vegada més gran d'alumnes.

Salut!

Imatge de flickr

La piscina

Una de les activitats que hem dut a terme aquest curs com a novetat és la Piscina. Gràcies al Pla Català de l’Esport i a l’Ajuntament del poble hem aconseguit que els nanos de la Unitat poguessin fer, gairebé de forma gratuïta, una hora de piscina a la setmana. Això potser no us semblarà una cosa excepcional però us asseguro que poder fer una activitat així a secundària no és massa habitual.

Cada divendres després del pati anem a la Piscina Municipal i amb dues monitores (l’Anna i la Lyn) fem exercicis que els ajuden a millorar la seva psicomotricitat i a més els serveixen per descarregar la tensió que acumulen durant tota la setmana. Per la mena de nanos que atenem a la Unitat, entre cinc i set hores de classe diàries són excessives i per això mirem d’anar combinant activitats acadèmiques amb altres de més lúdiques com jocs, tallers, activitats amb l’ordinador... Tot i això, hi ha èpoques en les que això és menys factible degut a les piles de feina que tenen. En aquestes èpoques no podem fer aquest tipus d'activitat lúdica perquè cal utilitzar els pocs espais en que els atenem directament per enllestir els treballs, preparar els exàmens i acabar les tasques encomanades a les diferents matèries. Cal tenir en compte que la major part dels nostres nanos fan poca feina a casa (sigui pel poc suport que reben, per les dificultats que tenen o per la manca de ganes) i el volum de tasques encomanades a secundària és molt elevat. Degut a l’esforç que tota aquesta feinada suposa, els alumnes van acumulant tensió i més tensió arribant al seu punt culminant dijous a la tarda i divendres, on treballar amb ells es converteix en una tasca titànica.

Per aquest motiu volia dedicar aquest post a les persones que han fet possible que poguéssim disposar d’aquest espai lúdic ben remullat, a les monitores de la piscina que amb la seva il•lusió aguanten aquesta colla d’adolescents en plena efervescència hormonal i als nanos que amb les seves ganes fan que els divendres siguin el millor dia de la setmana. Moltes gràcies a tots per l’esforç.

Salut!

Imatge de flickr

Saló per l'autonomia

En ocasions la inclusió no seria possible sense l'ajuda de suports tècnics que possibiliten l'autonomia personal. Avui us presento un saló que es du a terme durant els tres propers dies a la Fira de Barcelona dedicat exclusivament a donar a conèixer les novetats en aquesta mena d'ajudes, el 1r Salo per a l'autonomia personal i la qualitat de vida.

Des de les eines més sofisticades que permeten a un alumne amb una tetraplegia poder realitzar els exercicis proposats pel professor només amb el moviment dels ulls fins a les més senzilles com un llapis amb un diàmetre més gruixut que permet a un alumne amb la psicomotricitat fina afectada escriure a la seva llibreta, fan possible acostar el món "normalitzat" a milers de nens i nenes que sense elles veurien el seu món molt més reduït.

Al llarg de la meva vida laboral he tingut experiències amb alumnes que utilitzaven aquesta mena d'ajudes. Properament n'explicaré alguna.

Salut!

Inclusió, un camí a seguir

En el post de presentació vaig fer referència a la inclusió. És possible que molts de vosaltres ja sapigueu a que fa referència aquest terme, però tot hi això miraré d'explicar breument el que és per mi la inclusió i quines són les experiències que he pogut viure al respecte.

A l'institut on treballo formo part del departament de psicopedagogia i estic adscrit dintre de la plantilla que constituïm els professionals que atenem alumnes a la USEE, la Unitat de Suport d'Educació Especial (o Específica segons el prisma des d'on es miri). La plantilla de la USEE en el nostre centre està constituïda per una mestra d'educació especial, una psicopedagoga i un educador (un servidor). La USEE, com el seu nom indica, és una unitat que dóna suport a la tasca docent del professorat del centre en relació al procés d'ensenyament-aprenentatge que reben els alumnes dels diferents cicles, formin part de la unitat o no. En aquest sac hi trobem tant alumnes que tenen un nivell d'aprenentatge més lent que la resta com alumnes amb problemàtiques molt específiques: retard mental, trastorns generalitzats del desenvolupament, trastorns de conducta, trastorns de dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH), discapacitats físiques o sensorials, etc. Actualment la nostra Unitat atén directament i de forma diària a 14 alumnes que presenten graus diferents de retard mental (alumnes que sense aquesta unitat estarien escolaritzats en Centres d'Educació Especial), i a la resta d'alumnat li ofereix un suport puntual mitjançant hores de reforç a les àrees instrumentals (català, castellà, matemàtiques i anglès) i a través de crèdits variables on es treballen les habilitats socials, l'atenció, o les tècniques d'estudi, entre d'altres.

Els 14 alumnes atesos directament per la Unitat (6 de primer d'ESO, 2 de segon, 5 de tercer i 1 de quart) fan les instrumentals en petit grup fora del grup classe, però la resta de matèries les duen a terme a la seva aula de referència amb la resta de companys. És aquí on entra en joc la figura de l'educador, ja que és l'encarregat d'oferir un suport dintre de l'aula perquè puguin seguir de la manera més ajustada possible el mateix ritme que la resta de la classe (en un altre post explicaré quines són les estratègies que utilitzo per poder dur a terme aquest suport). La inclusió no és res més que això, alumnes amb serioses dificultats per assolir aprenentatges compartint un mateix espai físic que els alumnes "normals", atenent les mateixes explicacions del professor que la resta de companys (però amb un doble suport), podent interaccionar amb tota la comunitat educativa sense restriccions. Cal tenir en compte que aquest model educatiu premia la socialització per sobre dels aprenentatges, ja que quan s'hagin d'enfrontar al món real, un món no protegit, les persones que es trobaran majoritàriament al seu voltant són la mena de persones "normals" amb les que han pogut interaccionar durant, com a mínim, quatre anys.

Tot i que la inclusió total seria l'estat ideal, és a dir que fessin totes les matèries amb els seus companys, amb el temps he comprovat que això és una utopia i que cal fer de més i de menys (per exemple alguns dels alumnes de primer cada setmana fan una hora de català amb la resta de companys ja que és una hora en la que fan lectura de textos i una mica de comprenssió lectora), però que amb esforç, ajuda i bona voluntat poden tirar endavant com qualsevol altre alumne. No és una tasca fàcil, ni pels alumnes, ni pels professors, ni per les famílies, però posant-hi cada dia el seu granet de sorra el seu desenvolupament social i personal pot arribar a ser òptim.

Amb tot això no vull dir pas dir que amb la inclusió ja s'han acabat tots els problemes d'aquests alumnes, ni que aquest model educatiu sigui la panacea, ni que la resta d'alumnes de bones a primeres els acceptin de bon grat, ni que facin un munt d'amics, ni que no sorgeixin situacions difícils, però sí que és un model que ben portat, amb uns professionals amb ganes de treballar, i amb una comunitat educativa implicada pot funcionar, i us asseguro que en molts casos funciona (un altre dia, però, us explicaré un cas amb el que per diverses circumstàncies no va funcionar).

Així doncs, tot i les dificultats que m'he trobat i que continuo trobant-me al llarg d'aquests tres anys en els que he pogut iniciar i compartir camí des d'un model educatiu inclusiu, volia compartir la meva satisfacció amb tots vosaltres i animar-vos a que els que tingueu l'oportunitat de provar-ho, feu-ho ja que tot i la feinada que us portarà (modificacions d'activitats, adaptacions d'exàmens, desenvolupament de tallers específics, xerrades amb la resta d'alumnes...) val molt la pena i els alumnes (al menys alguns) ho agraeixen.

Salut!

Monia a tothom!

Ara que queden pocs dies per acabar el curs i podria decidir passar el temps prenent el sol com els llangardaixos, em deixo convèncer per la meva parella i em disposo a començar un bloc.

La veritat és que jo sempre havia dit que a mi en aquest món de la blocosfera ja m'hi podien esperar assegut però ves per on m'he deixat entabanar en un moment de debilitat. El cert és que no sé pas si el que miraré d'explicar, tant habitualment com pugui, li pot agradar a algú, però no diuen que el més important és participar...? Doncs això és el que em disposo a fer, participar d'aquest gran món virtual i explicar de passada les meves experiències professionals a qui li puguin interessar.

Des de fa uns quants anys treballo d'educador d'educació especial en un institut d'educació secundària i el que miraré de fer, sense pretensions de cap mena, és explicar-vos quines coses fem, o ens deixen fer, i quins projectes tenim en ment per mirar de fer realitat aquesta gran utopia anomenada "inclusió".

Probablement us preguntareu perquè "La Motxilla Groga". Doncs bé, la motxilla groga, que és la que veieu en el meu perfil, és la que m'ha acompanyat durant tots aquests anys i que he anat omplint de bons moments. Actualment la pobra lluita per no caure a les mans de la meva parella, i conseqüentment a les escombraries.

Espero que us agradi aquest bloc i que m'acompanyeu en aquesta nova experiència, que estic segur serà molt enriquidora!

PD: El títol d'aquest post no és fruït de la meva paranoia sinó de la salutació matinal que fa el fill del director de tesi de la meva parella, un nen encantador.