Projecte Transició a la vida adulta (TVA)

Aquest any i per primera vegada tenim dos alumnes de la USEE fent 4t d'ESO i això ha comportat una sèrie de modificacions tenint en compte que a més el currículum a tornat a canviar (per enèssima vegada). Aquest curs els alumnes de 4t van haver d'escollir un itinerari entre quatre opcions, un itinerari amb el qual començar a enfocar el seu futur segons volguessin fer batxillerat o bé seguir amb mòduls professionals o ficar-se de cap en el món laboral. Això ha fet que a banda de les instrumentals i les socials la resta d'assignatures (incloent-hi la biologia) formin part d'aquests itineraris. En el cas dels alumnes de la Unitat, l'itinerari "escollit" (de fet els vam convèncer de que el millor era fer un itinerari enfocat a la formació professional) consta de Visual i Plàstica, Tecnologia i Informàtica -aquestes dues últimes són de caràcter fonamentalment pràctic i manipulatiu-. Cada una d'aquestes assignatures s'imparteix tres hores setmanals, però els nostres alumnes només en fan dues, ja que una van a la piscina i les altres dues participen en el Projecte TVA. El tema de la piscina ja el vaig explicar en un post anterior, per tant avui us explicaré en que consisteix aquest projecte que hem iniciat aquest mateix curs, específic pels alumnes que teòricament acaben l'escolarització obligatòria aquest any.

Aquest projecte té com a finalitat desenvolupar en el màxim grau possible l'autonomia personal, social i laboral dels alumnes de la USEE utilitzant com a eix principal un taller de cuina. A través de la cuina treballarem les habilitats socials (comunicació, expressió postural...), els hàbits d'higiene, el control dels diners, els hàbits alimentaris, el coneixement del medi, entre d'altres. Anirem a comprar, prepararem menús equilibrats, controlarem les despeses, treballarem la piràmide dels aliments, farem sortides al Mercat Central de Vic i a la Boqueria... Tot perquè els alumnes puguin afrontar la vida que els espera fora de les parets protegides de l'institut amb algun recurs més que el que pot proporcionar el currículum ordinari.

Avui ha estat la primera sessió i el cert és que n'estic molt satisfet. Hem començat fent un repàs d'aquells aliments que saben preparar i després hem comentat aquells que els hi agradaria saber cuinar. La pasta (macarrons o spaguettis amb tomàquet "solís") i les amanides han estat els plats principals que saben preparar juntament amb algún pastís (tot hi que l'alumne ha confessat que només ho fa amb ajuda de la mare). Les mandonguilles, el gaspatxo i la paella han estat les propostes d'elaboració. Per acabar hem escollit una recepta d'aquestes que saben fer i n'hem destriat els ingredients, els estris necessaris per dur-la a terme i els passos a seguir per elaborar-la.

Properament començarem a treballar el control de despeses i com es mouen dintre d'un supermercat buscant els aliments necessaris per fer una recepta.

La il·lusió amb les que han rebut els nanos aquesta nova proposta m'ha sorprès molt positivament i em fa encarar amb moltes ganes les properes sessions. Seguirem treballant perquè les mandonguilles no es quedin només en una proposta sinó que acabin sent una realitat tangible.


Salut!

La nova USEE

Avui ha estat l'últim dia abans que els alumnes comencin el proper dilluns. Aquests dies han estat força estresants amb els horaris, les reunions i les coordinacions, però el cert és que ja tinc ganes de començar. Sé que serà un any dur amb ja que per primera vegada atendrem a alumnes de tota la ESO i a més posem en marxa un projecte de TVA (Transició a la Vida Adulta) a través d'un taller de cuina amb els alumnes de quart.
Ara tenim per davant un pont de quatre dies (els que tenim la sort de poder-ho disfrutar) amb el que tinc la intenció d'acabar de carregar piles i centrar totes aquelles idees que tinc al cap després d'uns dies amb moltes coses noves, però després de disfrutar-los encara aquest nou curs amb moltes ganes i il·lusió.

Aquest any la USEE està molt ben diferenciada en dos grups, un grup amb alumnes de 1r cicle (1r i 2n d'ESO) i un grup amb alumnes de 2n cicle. En el primer grup tindrem, de moment, sis alumnes i en el segon 3 alumnes. D'aquests 9 alumnes només dos són nous però les dificultats cognitives que presenten són força importants , per tant el suport que necessiten per poder fer front a les demandes que l'escolarització inclusiva suposa hauran de ser ostensibles.
En algun post anterior he comentat que principalment la meva feina és la de donar suport a tots aquesta alumnes a l'aula ordinària (recordeu que només fan a la USEE les assignatures instrumentals -matemàtiques i les tres llengües-) donant un cop de mà al professor ja que l'atenció que aquests alumnes necessiten fa que avegades els recursos de que disposa siguin limitats. Tot i que en cursos passats quan comentava als professors la possibilitat d'entrar a les seves classes hi trovaba alguna reticència, aquest any ha estat tot el contrari i les demandes han superat la meva capacitat per desdoblar-me. Això demostra que aquesta manera de treballar funciona o al menys en la realitat del nostre institut hi té fet el seu propi espai.

Avui només us volia fer cinc cèntims de com es presenta el curs, però en el proper post us explicaré en que consisteix el projecte de TVA que us he anomenat una mica més amunt.

Salut!

Tornada de vacances

Hola de nou a tots i a totes!

Després d'un llarg període de poques idees degut a l'aturada per vacances i a la manca d'incentius blogaires que em provoca el fet de no tenir contacte amb els nanos de l'institut, ja torno a ser aquí per mirar de donar una mica la tabarra al personal. Tot i que no puc prometre una gran asiduitat, degut a l'acumulació de feina que suposa una tornada plagada de nous projectes, miraré de tant en tant d'escriure alguna coseta encara que només sigui per centrar les meves pròpies idees i autollegir-me, i si algú més hi vol participar hi estaré de ben segur encantat.
Doncs endavant amb el primer post d'aquest nou curs...

Aquest any continuo a la Unitat d'Educació Especial (USEE) però amb una diferència, la gran quantitat d'alumnes als quals haurem d'atendre degut a que només tres professionals haurem de fer front a les necessitats dels quatre cursos de la ESO. Tot hi que només tenim inscrits "oficialment" 8 alumnes amb necessitats eeducatives especials greus i permanents a la Unitat (ja que al ser, suposadament, una unitat només de primer cicle, és a dir de primer i segon d'ESO, només podem atendre -repeteixo "oficialment"- a aquest nombre d'alumnes) ja sabem que ens haurem de multiplicar per atendre a un mínim de 16 alumnes (alumnes que al no disposar de més places "oficials" a la unitat en el seu expedient no hi pot constar l'escolarització USEE). En aquests 16 casos no hi tinc en compte les demandes que de ben segur durant les primeres setmanes de curs ens arribaran a la unitat per part dels tutors dels diferents nivells. A més a més, dels tres professionals només jo com educador tinc el privilegi de poder entrar a les aules i fer el suport directe corresponent que bona part d'aquests alumnes necessita per poder seguir el ritme de les diferents matèries, ja que les meves companyes no tenen més hores per poder donar-me un cop de mà (psicopedagoga i mestre d'educació especial que a més de les instrumentals de la USEE fan crèdits variables de reforç i classes a l'Aula Taller -espai en grups reduïts per aquells alumnes de 3r i 4t d'ESO que tenen dificultats per treures el graduat-).

Un altre dels canvis d'aquest nou curs serà la posada en marxa d'un projecte de Transició a la Vida Adulta (TVA) amb els alumnes de 4t de la USEE. L'objectiu d'aquest projecte és millorar la seva autonomia a nivell personal, social i laboral, degut a les dificultats que presenten a l'hora d'encarar els reptes que planteja el món real. El nucli d'aquest projecte serà un taller de cuina a través del qual treballarem aspectes tan bàsics com els hàbits d'higiene, les habilitats comunicatives o el control de l'economia diària. Més endavant ja us explicaré amb més detall aquest projecte que de moment està a les baceroles.

A banda de tot això seguirem amb la piscina dels divendres, afegint-hi un parell de sessions d'un taller de vela adaptada que aquest anys se'ns a obert la possibilitat de dur a terme amb els nostres alumnes.

Així doncs, tot i que aquests dies encara no hi ha alumnes (les classes comencen el dia 15) hi ha molta feina per fer, moltes reunions amb les que posar-se al dia, moltes coses que coordinar, molts materials que preparar i, sobretot, molta, molta, molta paciència que acumular.

Salut i força!

Les vacances

Ara fa uns quants dies que no escrivia res degut a diversos factors: la poca inspiració que em sorgeix degut a que els meus alumnes ja estan de vacances, les anades i vingudes al gimnàs per posar-me en forma ara que cal lluir palmito, la insoportable calor que des de fa una setmaneta plana sobre la ciutat de Barcelona i la mandra que fa escriure per a un mateix.

Tot i això després de la insistència de la meva parella us explicaré que fan els professors, educadors i altres professionals docents un cop els alumnes deixen de venir al centre. Si ve és cert que tenim moltes més vacances que la resta de mortals, encara treballem un parell de setmanes més acabant de posar les notes finals, parlant amb els pares, fent reunions diverses amb l'equip docent, amb el departament corresponent, amb la direcció, amb el claustre... El que és veritat és que quan els alumnes marxen treballar, treballar... treballem poc (tot hi que en el cap d'estudis se li gira feina amb la sempre complexe distribució horària) ja que el que fem sobretot és parlar i valorar com ha anat el curs.

Alguns de nosaltres aprofitem per fer algun curs dels oferts pel departament, que tot hi que alguns poden resultar força pesats sempre hi ha algun d'ells que van bé, sigui per reciclar-se, per adquirir nous coneixements o simplement per acumular algun puntet més (pels que no conegueu el món del Departament, aquests punts serveixen a la llarga per aconseguir un millor lloc de treball o per poder optar al concurs de trasllats amb més garanties). Avui precisament he assistit a la primera sessió d'un curs de "TIC i necessitats educatives especials". No és el primer curs d'aquestes característiques que faig però la veritat és que les noves tecnologies és un camp que cal explotar i extendre molt més dintre de les aules.

En el meu camp les adaptacions del material i les activitats són el pa de cada dia ja que els recursos de que disposen els nostres alumnes no són suficients per poder fer front a les demandes del currículum sense certes ajudes. A secundària aquestes ajudes la gran majoria de vegades passen per retallar el temari i centrar els esforços en aspectes concrets, aspectes que cal desenvolupar de la forma més vivencial i propera a l'alumne possible. En això ens poden ajudar molt les noves tecnologies i tot i que encara hi ha molt camí per recòrrer, sobretot a secundària ja que les activitats i els recursos disponibles estan molt centrats en edats més primerenques fet que fa que les propostes siguin massa infantils per la mena d'alumnes que nosaltres atenem, hi ha algunes propostes molt interessants.

Des del Departament d'Educació ja fa molts anys que treballen amb recursos que permeten adaptar el material a les necessitats específiques dels alumnes d'educació especial facilitant en alguns casos la tasca del professorat. En el següent link en teniu un bon grapat agrupat per matèries, necessitats i nivells amb una petita explicació, les competències bàsiques que treballen i en alguns casos l'opció de poder descarregar-lo i treballar-hi directament.

PD: Properament explicaré amb més detall algun d'aquests recursos i la mena d'aplicacions que tenen amb els alumnes nee a secundària.

Crèdit de síntesi 2

Avui ha estat un gran dia i ho celebraré amb aquest post!

La setmana passada vaig anar, motxilla en mà, amb els alumnes de primer que van fer una sortida de natura a una casa de colònies situada a la Riera de Vallcarquera al Parc Natural del Montseny. Totes les activitats estaven relacionades amb l'aigua, amb la seva conservació i amb la preservació dels ecosistemes que en depenen exclusivament com és el cas de la Riera. Vam comparar les aigües del riu Congost (molt castigades fins fa ben pocs anys per la SATI, una fàbrica tèxtil) i les de la riera de Vallcarquera, la seva vegetació i la seva fauna, sobretot els invertebrats, "caçant-ne" una bona colla per observar-los de ben a prop i poder identificar-los. Fins hi tot ens vam acabar mullant com a polls no pas per haver caigut al riu sinó per culpa d'un bon ruixat que va tenir la gràcia de situar-se just a sobre de la vall i castigar-nos per la nostra gosadia profanadora del silenci regnant en aquell meravellós paisatge.

Aquest matí els alumnes de l'institut feien les presentacions orals del crèdit de síntesi, l'últim treball i un dels més importants abans de decidir la seva nota final. Per tant avui era el dia "D" per a tots els alumnes, però especialment pels alumnes de la USEE. Avui comprovaríem si la feina feta tot aquest curs havia donat algun fruït o per contra les esperances es marcien. Els alumnes havien d'exposar en petits grups el que havien fet durant el crèdit mitjançant una presentació oral amb el suport gràfic d'un mural o d'un powerpoint (ara que tenim projectors a diferents classes sembla que en els professors se'ls hi ha obert un món ple de possibilitats que fins aleshores havien profundament ignorat).

I la veritat és que ha estat un veritable triomf perquè els alumnes de primer d'ESO de la Unitat, que havien triat anar junts en un grup, han estat capaços d'organitzar-se, fer un mural polit, ordenat, amb informació molt correcta, amb bones fotografies i dibuixos... i tot això sense la supervisió directa de cap professional. Han estat capaços pels seus propis mitjans de quedar tota una tarda no només per fer el gamberro sinó per preparar un mural i una exposició amb tots els ets i uts, i no us podeu imaginar com ens omple d'orgull una cosa com aquesta. És possible que us sembli poca cosa però per ells és un pas molt i molt important tenint en compte que des de principi de curs les coses no han estat pas fàcils.

Així doncs, només em queda felicitar-los, dedicant-lis a tots ells aquest post amb aquesta gran medalla d'or perquè s'ho han currat i se la mereixen de tot cor.



PD: També voldria felicitar-los pel fantàstic ball que ens han regalat al ritme del gran hit "Paquito el chocolatero".

Salut!

Crèdit de Síntesi

Avui dimecres és un dels dies més especials de tot el curs pels alumnes del l'institut ja que comença el Crèdit de Síntesi. El Crèdit de Síntesi és un invent que es va instaurar en els centres de secundària quan es va implantar la ESO ja fa uns quants anyets, mirant d'aglutinar en pocs dies mitjançant activitats diverses totes les assignatures que havien fet durant tot l'any.

En el meu centre el Crèdit de Síntesi dura cinc dies i cada curs fa activitats ben diferents. Els de primer van a una casa de colònies i fan una estada de natura relacionada amb l'aigua; els de segon van a un hotel d'un poble de la costa i fan esports d'aventura; els de tercer no dormen fora però baixen a Barcelona i fan diferents activitats que van des d'un recorregut pel cas històric de la ciutat en una mena de gimcana fins a presenciar una obra de teatre; i finalment els de quart fan un tros del Camino de Santiago.

El contingut acadèmic del Crèdit és molt important ja que en tots els casos els alumnes han de realitzar un treball previ combinant aspectes de totes les àrees i, a més a més, posteriorment han de fer una petita presentació oral (fent un Power Point, un tríptic, un mural, una representació, etc.) exposant aquells aspectes més destacats de les diferents activitats realitzades.

Tot i això els alumnes de la USEE hi participen activament com un alumne més, no només anant a la pròpia sortida sinó també en l'elaboració d'ambdós treballs. Això és possible gràcies a que els grups de treball es fan pensant en la diversitat de l'alumnat i els diferents alumnes de necessitats educatives especials no en creen un a part sinó que s'integren en diferents grups. És obvi que això pot resultar una dificultat afegida pels altres membres i per això els diferents professionals de la Unitat i els tutors parem especial atenció a aquests grups realitzant un suport específic tan en l'elaboració dels treballs com durant les diferents activitats que realitzen fora del centre.

La seva integració en aquests grups no sempre és fàcil i en alguns casos ens hem trobat amb clares objeccions per part d'alguns alumnes i fins hi tot per part de les seves famílies. Generalment, però, els alumnes ho accepten de bon grat ja que al cap i a la fi s'adonen que el fet de tenir un dels nostres alumnes en el grup acaba sent una avantatge ja que compten amb un adult que els assessora i els ajuda gairebé de forma permanent. Aquest any amb els alumnes de tercer ni tan sols vam haver d'ajustar els grups ja que els mateixos alumnes s'ho van muntar perquè els alumnes de la Unitat estiguessin en diferents grups, i no us podeu ni imaginar el que suposa això per la seva autoestima.

Salut!

Obrim les aules

L'escolarització de nois i noies amb necessitats educatives especials greus i permanents a centres ordinaris és una fórmula que, al meu entendre, funciona força bé sempre i quan tots els implicats en el seu procés d'aprenentatge facin un esforç per adaptar el continguts i les activitats a les seves necessitats.

Aquesta adaptació no és pas una tasca fàcil i menys a secundària on el pes del currículum és molt important. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb l'assessorament de l'equip psicopedagògic a l'hora de dur-la a terme. No es pot pretendre que un professor que mai ha atès a un alumne amb aquestes característiques sàpiga, per inspiració divina, que és el que ha de fer, quins són els continguts necessaris i quines són les adaptacions més adequades. La comunicació entre l'equip psicopedagògic i el professorat és la base en la que s'ha de sustentar el progrés que l'alumne o alumnes en qüestió puguin realitzar. Però, aquesta comunicació no sempre és fàcil d'assolir degut a les reticències que molts professors tenen al respecte sobretot pel que fa a l'entrada d'un segon adult a l'aula. Cal tenir en compte que en molts casos per poder dur a terme un assessorament adequat és necessari observar la dinàmica de l'aula i això només és possible si algú de l'equip entre en aquest espai. A més a més, degut a la tipologia d'alumnes que s'atenen, en ocasions és necessari que l'educador realitzi un suport de manera més o menys continuada a dins de l'aula perquè puguin seguir el ritme de classe o per poder dur a terme les adaptacions plantejades recolzant així la tasca del professor.

Tot i això en alguns casos m'he trobat amb la impossibilitat de poder fer aquest pas, fins al punt d'haver de treure els alumnes de l'aula perquè el seu desenvolupament no se'n ressentís. Hi ha casos en el que les aules estan vetades als professionals que oferim assessorament o suport a la tasca docent sigui per desconeixement, per vergonya o perquè sí. Per això demano a tots aquests professors i professores que entren en una aula i tanquen la porta al seu darrere, que en deixin una petita escletxa per on poder oferir els nostres serveis ja que no només els hi podem facilitar la seva tasca sinó que a més els hi podem donar un cop de mà a l'hora de treballar amb casos particulars, casos que difícilment veuran la llum si es manté la porta barrada.

Els professionals assessors i de suport a la tasca docent no som la solució als problemes de l'educació que hi ha als nostres centres, però si se'ns permet l'acció podem dotar de recursos específics als docents, ajudar-los a dur a terme activitats que sols no podrien realitzar o simplement acompanyar-los en el procés d'ensenyament-aprenentatge que han de dur a terme cada dia davant d'una diversitat cada vegada més gran d'alumnes.

Salut!

Imatge de flickr