Obrim les aules

L'escolarització de nois i noies amb necessitats educatives especials greus i permanents a centres ordinaris és una fórmula que, al meu entendre, funciona força bé sempre i quan tots els implicats en el seu procés d'aprenentatge facin un esforç per adaptar el continguts i les activitats a les seves necessitats.

Aquesta adaptació no és pas una tasca fàcil i menys a secundària on el pes del currículum és molt important. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb l'assessorament de l'equip psicopedagògic a l'hora de dur-la a terme. No es pot pretendre que un professor que mai ha atès a un alumne amb aquestes característiques sàpiga, per inspiració divina, que és el que ha de fer, quins són els continguts necessaris i quines són les adaptacions més adequades. La comunicació entre l'equip psicopedagògic i el professorat és la base en la que s'ha de sustentar el progrés que l'alumne o alumnes en qüestió puguin realitzar. Però, aquesta comunicació no sempre és fàcil d'assolir degut a les reticències que molts professors tenen al respecte sobretot pel que fa a l'entrada d'un segon adult a l'aula. Cal tenir en compte que en molts casos per poder dur a terme un assessorament adequat és necessari observar la dinàmica de l'aula i això només és possible si algú de l'equip entre en aquest espai. A més a més, degut a la tipologia d'alumnes que s'atenen, en ocasions és necessari que l'educador realitzi un suport de manera més o menys continuada a dins de l'aula perquè puguin seguir el ritme de classe o per poder dur a terme les adaptacions plantejades recolzant així la tasca del professor.

Tot i això en alguns casos m'he trobat amb la impossibilitat de poder fer aquest pas, fins al punt d'haver de treure els alumnes de l'aula perquè el seu desenvolupament no se'n ressentís. Hi ha casos en el que les aules estan vetades als professionals que oferim assessorament o suport a la tasca docent sigui per desconeixement, per vergonya o perquè sí. Per això demano a tots aquests professors i professores que entren en una aula i tanquen la porta al seu darrere, que en deixin una petita escletxa per on poder oferir els nostres serveis ja que no només els hi podem facilitar la seva tasca sinó que a més els hi podem donar un cop de mà a l'hora de treballar amb casos particulars, casos que difícilment veuran la llum si es manté la porta barrada.

Els professionals assessors i de suport a la tasca docent no som la solució als problemes de l'educació que hi ha als nostres centres, però si se'ns permet l'acció podem dotar de recursos específics als docents, ajudar-los a dur a terme activitats que sols no podrien realitzar o simplement acompanyar-los en el procés d'ensenyament-aprenentatge que han de dur a terme cada dia davant d'una diversitat cada vegada més gran d'alumnes.

Salut!

Imatge de flickr